dimecres, 22 abril de 2015

Primavera

Com ja era previsible, torno a arribar amb retard a la cita de primavera, de la que ja ha passat un mes llarg, quan les flors dels cirerers que van rellevar als ametllers, ja han passat també de llarg i es preparen a tota marxa per regalar-nos a temps el seu fruit, tan deliciós com bonic.

Potser ha estat l’arribada de Sant Jordi la que m’ha donat  l’impuls que em faltava per fer una nova entrada al blog.

En primer lloc, l’aprofitaré per recordar una exposició individual que té lloc actualment a la Galeria Benedito de Màlaga, en aquesta ocasió precedida per alguns imprevists, que en algun aspecte tindrien cert interés pels artistes que comparteixen aquestes experiències, de les que ja parlarem en un altre moment. A continuació es poden veure algunes aquarel·les pintades per a l’ocasió, així com l’enllaç que inclou les obres exposades.









***
En segon lloc, comentaré el projecte en el que estic treballant, de naturalesa diferent, que em resulta més entranyable a nivel personal. Es tracta d’una exposició organitzada dins dels actes previstos per la  XVII Mostra Cultural de l’Alcalatén, una mostra rotatòria que aquest any es farà a Costur el primer cap de setmana de juny.  

L’exposició ha estat plantejada en forma d’un mà a mà entre Jean Vilar, un bon amic  meu d’infantesa al haver nascut els dos amb uns dies de diferència, actualment resident a França, i jo mateix, amb una dotzena de quadres de gran format de cadascú de nosaltres, obres que tindran com a nexe comú l’aigua, bé escás i preuat que será el fil conductor monogràfic d’aquesta edició. 



"Cascada"Jean Vilar. Tècnica mixta sobre tela, 100x81.


"Preludi de tempesta", Laurentino Martí. Aquarel·la sobre paper, 50x100


Ens recolzaran algunes obres d’artistes amics del nostre entorn local. 

En l’anterior edició de Costur de l’any 2007, amb el títol “Aigua, terra i foc” vam presentar una mostra d’aquarel·les meves, tècniques mixtes de la meva filla Clara, llicenciada en Belles Arts i esmalts sobre coure de la meva dona, Montse Aguasca, formada en la Llotja amb els coneguts professors Vilasís i  Núria López-Ribalta

De l'exposició guardo bons records i algunes imatges que es poden veure clickant aquí.



***
No voldria acabar sense recordar el que molts ja sabeu, que aquest any 2015 a mitjans de setembre tindrà lloca a Llançà el XVIII Simposi de la ECWS, organitzat per l’Agrupació dels Aquarel·listes de Catalunya. Fa ben pocs dies que s’han votat les obres que tindran l'honor de representar aquesta antiga agrupació en l’Exposició Internacional del Simposi, entre les que figura una aquarel·la meva sobre els reflexos de la façana de San Marc després d’una fase d’acqua alta.

***
Bona primavera!


dijous, 15 gener de 2015

Nou any2015

Amb un evident retard respecte al calendari oficial, vull desitjar bon any 2015 a tots els que compartiu la passió per l’aquarel·la.

Demano disculpes a qualsevol que tingui la paciència de seguir aquest espai. Més encara als aquarel·listes i simpatitzants que viuen a Catalunya, atés que 2015 és l’any que a la nostra Agrupació li correspón portar la torxa rebuda d'Andalusia, i haurà d’organitzar el XVIII ECWS, simposi europeu previst pel mes de setembre i que ja és motiu de reunions amb la finalitat de perfilar el programa.


No hi ha dubte de que serà tot un èxit a nivell artístic, com també ho han estat les jornades de Còrdova, així com les edicions anteriors, que sempre són una bona ocasió de generar nous alicients per promoure la nostra tècnica dins del panorama artístic.

Vull creure que en aquesta ocasió es podrá conseguir des d'àmbits institucionals i culturals,  que solen ser sempre renuent als ajuts econòmics, una major implicació, donat que aquesta vegada es tracta del ressò d’una entitat catalana amb 150 anys d’història dins dels espais europeus, que avui semblen prioritat urgent pels governants catalans. 

***
Els països i les associacions que donen support a l’ECWS són cada vegada més nombrosos, el que constitueix un element positiu. Per a qualsevol de nosaltres és un honor formar part de les mostres que representaran a qualsevol d’aquests països o associacions.

L’increment de la participació implica crear uns espais expositius cada vegada més grans, així com  optimitzar els que ja són a l’abast. Una forma que ja s'utilitza es la limitació del tamany de les obres, que també s'imposa en les mostres col·lectives de les agrupacions d’àmbit local o nacional.

Del 70x100 de no fa massa temps s’ha passat al 50x70 i, darrerament, al 35x50, cada vegada més estés en alguns plecs de condicions. Es pot pensar el que es vulgui, i especialment que la qualitat d’una aquarel·la no depén del seu tamany, afirmació indiscutible. 

Però també ho és que l’emoció que produeix l’obra d’un cert format és dificil d’obtenir  amb una molt més petita, inclús quan es tracta de grans mestres. 


Marià Fortuny


William Turner

En la meva opinió, quan es troba gairebé el mateix interés al fullejar un catàleg ben editat, com són els de l’ECWS, que al veure les pròpies exposicions de les obres, penso que alguna cosa no funciona be del tot, encara que soc conscient de les raons i motius del problema, singularment  les dificultats afegides al transport d’obres de més envergadura.

Malgrat tot, crec que sempre que sigui possible, els organitzadors han de procurar promoure tamanys més grans, que a tots ens supposen  més dificultats i reptes majors, el que posa a prova les nostres capacitats i ens dóna peu a conseguir obra major, sempre estimulant per fer créixer la nostra tècnica.






"La alacena", de Jesús Lozano Saorín

***
Amb tots els comentaris precedents estic deixant de justificar els llargs temps de silenci d’aquest espai, que ha entrat en una forma d’hibernació com la que practiquen alguns óssos. En certa manera ho és, en previsió d’una remodelació per la primavera, encara que la velocitat  del temps present em diu que probablement arribaré també amb retard. 



I és que aquest any 2015 ja ens ha demostrat des dels primers dies la seva dinàmica, socialment febril, que no és precisament dels colors que més ens agraden als aquarel·listes. Davant d’aquesta realitat  caldrà tenir sempre a punt aigua i pinzells per suavitzar els perfils més durs i l’oscuritat.

dimarts, 14 octubre de 2014

18 ECWS en Córdoba


En primer lloc, he de confessar que aquest estiu ha estat particularment llarg i pobre en resultats pràctics, en especial des del punt de vista pictòric, i això ha tingut el seu reflexe en la llarga pausa d’aquest blog.

Tinc la sensació d’haver perdut massa  temps en les coses convencionals i en automatismes addictius al voltant dels dispositius amb pantalla, seguint amb preocupació tantes i tantes informacions, a quina més negativa. No es pot més que acepatar-ho esportivament, recordant que som fràgils per naturalesa, no robots ni autòmates, que sempre es comporten amb regularitat i absoluta previsibilitat.

És per això que ha estat una experiència lliberadora la participació activa en el 17 ECWS, que ha organitzat l’Agrupación de Acuarelistas de Andalucía, amb ocasió d’haver celebrat els seus vint-i-cinc anys com associació.

El Symposium ha tingut lloc entre els dies 7 i 12 d’octubre a la ciutat de Córdoba, que per un temps ha esdevingut capital europea de l’aquarel.la.

Dos jornades previes al symposium s’han dedicat a tallers pràctics monogràfics, un d’ells sobre la fabricació pròpia del colors, a càrrec de Mikel Algarate Heredia, un altre sobre paisatge urbà, dirigit per Nicolás Angulo Otíñar, i un tercer referent al tractament de la llum mediterrània, que ha estat dictat per Camilo Húescar. Tots ells són artistes de llarga trajectòria i gran nivel pictòric i professional.

Durant tot el matí del dia 9 d'octubre ens van convidar a donar una llarga patejada pels racons més emblemàtics de la ciutat, amb el professor Luis Recio Mateo, una autoritat en el camp de l’investigació històrica i arqueològica, que ha escrit uns quants llibres, el més recent dels quals es titula "Córdoba, capital de la interculturalidad", i que viu intensament tot allò que explica, sovint amb la sonoritat gutural característica del llenguatge àrab.









La inauguració oficial ha tingut lloc en la casa natal del nostre clàssic Luis Góngora, que  ha acollit l’àmplia exposició, unes 150 obres que provenen d’onze paisos europeus, distribuits en 13 Associacions, de les quals la més recent és la alemana. 


Per proximitat i pertenença a l’AA de Catalunya, reprodueixo l’obra d'alguns companys d’associació, a les que s’han afegit les de l’AA Valencians, de la que també soc soci.

Encarna Boada

Francesc Bueno

Juana Céspedes

Anet Duncan 

Josep A. Espinosa

Teresa Jordà Vitó

Elisa Lladó

Laurentino Martí

María Navarro

Rosa Permanyer

Jaume Tarín

Juan Albandea

Manuel Escuín

José Fco. Rams

Salvador Rodríguez-Bronchú

La jornada del 10 d’octubre ha estat dedicada a la visita a la població de Priego, molt interessant des del punt de vista històric i fortament vinculada a l’art i, més específicament, al món de l’aquarel.la, gràcies a la Fundació Lozano Sidro i al dinamisme de la secció cultural municipal,  que dirigeix el Sr. Miguel Forcada. En l’edifici Reales Carnicerías es va visitar una col.lecció de vint-i-tres aquarel.les, fruit de premis i de la participació  docent d’artistes de tot l’estat, entre els que destaquen J. Ureña, J. Martinez-Lozano, Cesc Farré,  J. Marticorena,F. Casado de lucas, J. Sanfelices, F.J. Castro, etc.






Entre sol i pluja, un nombrós grup vam pintar alguns temes del natural. Els dos seguents són els meus, que necessiten algunes pinzellades més per considerar-se definitius, encara que moltes vegades mantenen la seva gràcia inacabats.



Durant tot el matí del dia 11 d’octubre, uns vuitanta aquarel·listes ens vam inscriure per participar en el Concurs  pictóric “Córdoba, vista por los artistas”, entre els que es van repartir premis, un dels quals vaig tenir l’honor de rebre. Pel repartiment dels premis es va aprofitar el sopar de cloenda, dintre dels salons del “Real Círculo de la Amistad”, seguit dels preceptius discursos i un senzill homenatge a José Ysmer per part del President de AEDA, D. Ricardo de Arce. El dinamisme de Elías J. Cañas Otero, President de la Agrupación de Andalucía que organitzava els actes, per moments semblava tenir el do de l’ubicuitat, i va merèixer el fort aplaudiment del públic, poc avans de presentar a Josep A. Espinosa, el President de l’AAC, entitat responsable de coordinar el proper 18 ECWS a Llançà –Girona- entre els dies 15 i 20 de septiembre de 2015.


El final de festa el va protagonitzar el temps, una forta tormenta amb calamarsa, que va obligar a utilitzar els paraigues a les pròpies taules.


Algunes de les obres són les seguents, encara que no poso noms a fi d’evitar errors. Jo em vaig decidir per la façana de l’esglèsia de Sant Pau, situada davant mateix de l’Ajuntament. 







Mentre pintava l'aquarel·la, el meu cap anava escrivint el seu discurs:

"El viejo acuarelista llegó a Córdoba con el corazón dolorido y cansado, entre rumores de ébola, conflictos jamás resueltos, el obsesivo acento en las diferencias y la confusión en lo esencial. En el transcurso de la visita guiada, añoró a Platón y a Séneca, a Averroes y a Maimónides, a Pablo de Tarso y a Jesús de Nazaret.

El sabor del jamón, del aceite y el vino de la tierra nublaron su mente durante algún momento.  

Pero aquella mañana, contemplando la hermosa fachada, volvió a sentirse joven, casi niño. Al acabar su trabajo, vertió con cuidado el agua sobrante en la pequeña zona ajardinada, mientras formulaba un íntimo deseo: que las rosas y los claveles morunos puedan seguir floreciendo siempre en paz y libertad."  

Agraeixo al 18 ECWS l'oportunitat d'haver-me despertat d'un malson.